Atlètic de primera: cap fred, cor calent i mà estesa.
Cròniques i reflexions d’un equipEl destí estava escrit i signat
Erem l’any 2006.
No ho recordo bé, però és possible que fos en el transcurs del casament del Roger (no m’hi deuria convidar, però evidentment jo vaig anar-hi…).
Aleshores el meu talent ja començava a despuntar a les files del Samba, on vaig madurar com a jugador i com a persona al costat de figures emblemàtiques del món de l’hockey com Albert Seser.
En aquells temps van començar els escàndols al club: es va destapar el doble cas hierro (que podria ser triple, com bé s’apuntava al Sopar de Nadal), es va saber que el Miquel cobrava comissions per cada equip que feia baixar de categoria (un percentatge, no sé exactament quin, del que el club s’estalviava).
I va ser en aquest context on, de la mà del Miquel (amb el Sordo i el Gio com a testimonis) jo i l’Edgar vam signar un contracte que ens vinculava amb aquest equip.
Mans negres del club, les mateixes que ens van deixar fora del divisió d’honor (Roger encara hi ets a temps de fer justícia!), van canviar de nom l’equip per tal d’evitar el traspàs. A més a més, per motius professionals (i provablement d’alguna amenaça) l’Edgar va haver de marxar a Girona.
El temps passa, però tot torna. I el temps, de la mà màgica del destí, posa les coses al seu lloc…
Adjunto imatges reveladores:
I el contracte:
“El Atlètic gana, a pesar de que su entrenador recibe una singular paliza”
ATHC 4 – VALÈNCIA 3
Dissabte 3 d’octubre de 2009
A partir de les anotacions d’un vell jubilat, amb aportacions meves:
Jo no recordo quasi bé res, li deia a l’amic Manteca Martínez. La nit abans del partit m’emborratxava amb un escocés a base de cervesa Maset i whisky…
No havia de jugar però una baixa d’última hora va fer que també jo estrenés la nova indumentària. Quan vaig sortir per primera vegada al camp vaig rebre un contundent placatge per part d’un valencià dels collons que era tan gros com dolent… Aleshores vaig deixar de ser persona i sobretot vaig deixar de ser jugador… Una setmana després encara em fa mal el pit. M’ho vaig fer mirar i em van dir que tenia una fisura intercostal (s’escriu així?). El dia que m’ho miraven encara hi tenia el blau. Reconec que la caiguda va ser ridícula, però heu de comprendre que al Samba (a no ser que el Bill jugués amb un altre euip que no fos el nostre) mai passen aquestes coses. De fet, quan xoques a tercera és com fer una abraçada però més lent. Després del partit (tot això ja ho havia explicat) vaig anar a la piscina i vaig comprovar que ja no podia moure bé els braços per nedar (la persona que ha de netejar els vidres m’ho agrairà). Al vespre ja no podia respirar fons sense que em fes mal i l’endemà ja no us explico…
Pel que fa pròpiament al partit, diu el vell jubilat: minut 1 el Geis menut recollint la brossa a l’àrea dels … valencians (amb minúscula) trova la bola i la fot dins, 1-0. Minut 12 PC claríííísssim a favor nostre, és clar, i el quicot la fot dins: 2-0. Minut 16 un pringat valencià (el millor de aquella panda) es var trovar sol dins la nostre àrea (no em preguntis a on eran els nostres) i va fotre un gol, això vol dir el 2 – 1.
Jo sé que, en aquesta primera part, vam perdre el cap (o ens el van fer perdre entre tots) .
Mitja part
Segueix la crònica del vell jubilat. Segona part. Minut 8, en Gio d’espectacular xut desde la dreta de l’àrea fot una barraca de traca i mocador. 3 – 1 (li ve de família).
Minut 24, altre vegada l’unic … valencià (Jorge Molins) que sabia jugar a hockey aprofita que els nostres defenses estaven cantant la de sota del parral i ens fot el 3 – 2
Minut 33, allò que dius, va, anem a tancar el tema i que n’aprenguin, PC que el Kicot torna a transformar en gol. 4- 2.
Minut 35, temps parat. Nosaltres ja estavem anant a fer la cerveseta i aquells mam… amb traidorïa, de PC el … Molins es fa el seu hactrick particular marcant-nos el 4 -3.
Total, que vam guanyar perquè erem molt més bons que ells. Aixó sí, ells corrien més i defensaven amb força ordre.
Vamos!!
Cesc
Això sols és el principi
EHC 2 – ATHC 0
dissabte 26 de setembre de 2010
Una derrota com la de dissabte passat, en la primera jornada, sols convida a tenir bons presagis…
Diuen que la vida és una lliçó d’humilitat, i nosaltres ens hem imposat d’aprendre la lliçó de bon principi. Així, des d’ara i fins a final de temporada, estem disposats a guanyar a tots els equips des de l’humilitat i el respecte, i amb les úniques armes del treball i el talent (més treball que talent).
Em sembla recordar que el Barça de Guardiola (salvant les diferències) va començar la temporada del triplet amb una derrota.
En qualsevol cas, recordeu: no hi ha raïm a la tonyina!
Uri Galí, una llegenda amb 25 anys a 1ª
Un moment per a la història
No me’n puc estar de publicar el missatge que vaig enviar-li a l’Uri Galí després d’anunciar-nos la seva retirada:
Gabinet de crisi
Nois!! Estem molt per sobre de les meves espectatives… És evident que no he pogut frenar suficientment el vostre talent, ni marxant dels partits abans no acabéssin… ni portant sempre la pilota de futbol als entrenos… ni, fins i tot, jugant algun partit… Jo pensava que la meva ratificació com entrenador aquestes festes de Nadal frenaria la vostra ambició… Comptava que els errors informàtics del programa de canvis acabaria fent-vos perdre la paciència… Estava comvençut que tard o d’hora el vostre lamentable estat físic sortiria impúdic a la llum! Però no! en comptes d’això, responeu posant-vos a tres punts del lider amb una gran victòria davant l’Egara. Proposo gabinet de crisi després d’entreno al frankfurt de Matadepera.
Cesc
Primer entrenament de l’any
Sopar de Nadal
Adjuntem un petit avanç dels millors moments de l’accidentat sopar de Nadal de l’equip.
Per cert, el Barça finalment va guanyar 2 a 0 al Madrid no?
Marchu
