Abans de res: felicitats a tots per la victòria…
Si sense fer un partit magnífic, vam guanyar còmodament… quan afinem el físic i la punteria…
El motiu més gran de satisfacció per mi va ser que (malgrat tot:els arbitres, l’equip contrari i l’entrenador) vàrem saber jugar amb el cap fred, el cor calent i la mà estesa.
En cap moment ens van traïr els nervis… En especial, estic orgullòs de la meva família: tant el Jaume (una persona normal i tranquila) com el Miquel van exhibir un alt grau de concentració i contenció. Són un clar exemple de que, després de tants anys d’evolució, per fi la raó a vençut l’instint animal.
Sempre es va treballar amb alt grau d’intensitat. Era d’esperar, veient la preparació física que exhibim tots plegats. En aquest aspecte em va sorprendre la rapidesa del Roger, lleuger com una pluma, intrèpid com una guineu, creuant el camp si calia per treure totes les faltes, fores de banda,… No m’estranyaria que tornés a jugar a divisió d’honor…
I vam ser generosos. I aquí no puc destacar a ningú, perquè tots vau voler fer feliços als vostres companys compartint l’alegria de tenir i conservar la pilota…
No cal dir que és un orgull i un privilegi constar com entrenador d’un equip així.
Cesc
