Atlètic de primera: cap fred, cor calent i mà estesa.
Cròniques i reflexions d’un equipArxivat per a Setembre, 2009
Uri Galí, una llegenda amb 25 anys a 1ª
Un moment per a la història
No me’n puc estar de publicar el missatge que vaig enviar-li a l’Uri Galí després d’anunciar-nos la seva retirada:
Uri, el destí ha volgut que després de tants anys (sols era qüestió de temps) haguem coincidit… He hagut d’esforçar-me durant molts anys, estudiant, reflexionant, experimentant, bevent,… per arribar en plenitud de maduresa ha entrenar aquest equip.
Amb una sola temporada ho he vist clar: com els grans herois intemporals, vius inadaptat al teu temps. Ja res és com ahir, ho sé, ho saps, però tu segueixes lluitant, encara que sigui sense sentit. I això et fa especial i valuós com pocs. I quan molts voldrien enterrar-te, tú ressorgeixes com un au fènix (no confondre amb Martí Fèlix), i tornes a marcar… El món ho ha de saber: el valor simbòlic de jugadors com tú és incalculable.
Avui, iniciatives pioneres en el camp de l’hockey (programa de canvis, entrenar un sol dia a la setmana, emborratxar-se els dimecres) m’avalan com a entrenador i sé que sols he d’aixecar el dit per entrenar el divisió d’honor… I volia dir-te que, si finalment decideix-ho fer-ho (entrenar a divisió d’honor), confio que podré comptar amb tu novament…
No, no vull que et sorprenguis. Recorda: els grans homes sempre tenen unan segona i una tercera oportunitat. A l’igual que Rocky Balboa o John Rambo sé que mai arribaràs a tancar el cercle…
En qualsevol cas això que et dic ho entendràs l’any vinent, de camí a València, quan vegis “El Luchador”. Perquè de moment, mentre espero assegut a 1ª el pas a divisió d’honor, compto, ja ho saps, amb tu pels desplaçaments a València.
En aquests moments el gabinet jurídic de l’equip (una altra iniciativa pionera al món de l’hockey) treballa en la redacció d’un document que haurà d’anar signat per les persones més afins als jugadors i que serà imprescindible per la continuïtat al si de l’equip. Sé, Uri, que no ens fallaràs, i que la teva dona ens signarà el document sense problemes.
Per altra banda, confio que seguiràs a l’equip com a assessor extern i que vindràs els dimecres als gabinets de crisis… Sé que junts, com ja hem fet alguna vegada, i des de la Plaça de Ca’l Baldiró, podem arreglar el món.
Gràcies ja d’antuvi,
Cesc
